0 |
0 |
Qualiter construenda est nauis |
Capítol xxiii|En qual manera la nau deu ésser feta o edifficada |
NaN |
NaN |
Icy declaire|quant on doit faire les gallees de mer |
1 |
1 |
et qualiter committendum nauale bellum |
e en qual manera batayla naval o de mar deu ésser feta |
NaN |
NaN |
comment on se doit combatre sur mer |
2 |
2|3|4|5 |
et ad quae bella singula ordinantur|Cap|XXIII|In hoc ultimo capitulo tractare volumus aliqua de nauali bello |
e a què són ordonades quescunes batayles En aquest darrer capítol|nós volem recomptar algunes coses de la batayla naval |
En este postrimero capitulo queremos tractar algunas cosas de la batalla de las naues |
Chapter XXIII In this laste chapitre we wol trete som what of bataille of schippes |
et a queles choses toutes batailles doivent estre ordonnees en tempz|et en lieu|Darrain|et XXIIe chapitre|En ce darrain chapitre de toute ceste euvre nous dirons en brief aucunes choses ou enseignemens des battailles |
3 |
6 |
non tamen oportet circa hoc tantum insistere |
emperò no cal estar tant envers açò |
·enpero non conuiene de nos de tener çerca esto tanto |
but it nedeth not|to abyde longe there aboute |
qu' on fait sur eaue|car moult des choses |
4 |
NaN |
NaN |
NaN |
por que muchas cosas |
NaN |
NaN |
5 |
7|8 |
quia multa quae dicta sunt in aliis generibus bellorum|applicari poterunt ad naualem pugnam |
per tal com moltes coses qui són dites en les altres maneres de batayles poran ésser aplicades a la batayla naval envers aquesta manera de bataylar |
que dichas son en las otras maneras de las batallas se podran traer|e ayuntar a esta lid de las naues |
for manye kynges that ben iseid of othere manere batailles mowe helpe in batailles in schippes |
que nous avons dit cy dessus des autres batailles y sont pourfitables |
6 |
9|10|11 |
Circa hoc autem pugnandi genus|primo videndum est|qualiter fabricanda fit nauis |
Primerament deu ésser vist en qual manera la nau degya ésser feta |
· Mas çerca esta manera de lidiar primeramente es de veer en qual manera es de fazer la naue |
And touchynge that manere of figtynge|first it is|to wetynge how a schip scholde be maad |
Et pour ce|qu' on ne se peult pas bien combatre sur eaue |
7 |
12 |
nam nauis male fabricata |
quar la nau edifficada o feta malament perex |
ca la naue mal fecha |
For gif a schip is euel imaad |
quant les vaisseaulz sont mauvaisement fais |
8 |
13|14 |
ex modica impugnatione hostium de facili perit|Sciendum ergo |
per poca batayla de enamichs|Donques deu hom saber |
por pequena batalla de los enemigos de ligero peresçe|· Et|pues que assi es conuiene de saber |
it is sone ilost by a litel asaillyng of enemyes|Panne as Vigesius seith |
nous dirons premierement comment on doit faire les nefz |
9 |
15 |
quod secundum Vegetium |
segons|que diu Vegeti |
que segunt|que dize vegeçio |
it is|to wetyng that treen |
et gallees |
10 |
NaN |
NaN |
que |
NaN |
NaN |
NaN |
11 |
16|17 |
ligna ex quibus construenda est nauis|non sunt de quolibet tempore incidenda |
·ls fusts dels quals és feta la nau no deuen ésser taylats en quescun temps |
que los maderos|que se deue fazer la naue non son de taiar en qual|si quier tienpo |
and tymber of the whiche a schip scholde be maad scholde not be ifeld in eche tyme of the gere |
Vegece en l' Art de chevalerie dist |
12 |
18 |
Nam tempore Martii |
quar en temps de març |
·ca en el tienpo del março |
For in March |
que en march |
13 |
19 |
et Aprilis |
e d' april |
e del abril |
and in Auerel |
et en apvril |
14 |
20 |
in quo humor incipit in arboribus abundare |
en lo qual comença habundar la humor en los arbres |
en que el humor comiença de abondar |
whan moche hemour is in treen |
quant les arbres commencent a avoir habondance de seve ou humeur |
15 |
21|22 |
non est bonum incidere arbores|ex quibus fabricanda est nauis |
no és bo taylar los arbres dels quals deu ésser feta la nau |
e de cresçer en los arboles non es bueno de taiar los arboles de los quales deue ser fecha la naue |
it is not good|to feile treen of the whiche a schip scholde be maad |
on ne doit pas cueillier ne copper les arbres ou mairiens|de quoy on doit faire les nefz |
16 |
23 |
Sed tempore Iulii |
mas en temps de juliol |
· Mas en el tienpo del iullio |
But in Iule |
ains les doit on cueillier |
17 |
24|25 |
et Augusti vel aliquo alio tempore|in quo humor arborum desiccatur |
e d' agost|o encara en algun temps en lo qual la humor dels arbres sia seccada |
e del agosto|o en algun otro tienpo|por que los humores de los arboles se secan son de taiar los maderos |
and in Agust other in som other tyme whanne the humour in treen is fordryed |
et taillier en temps d' aoust|et de juynet |
18 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
it is good |
NaN |
19 |
26|27|28 |
ad huiusmodi fabricam incidenda sunt ligna|Rursus|non statim incisis lignis est ex eis fabricanda nauis |
a aytal obra los fusts deuen ésser taylats|Encara no tant tost com los fust són taylats deu ésser feta d' ells la nau |
para esta façion de la naue|·Otrossi taiados los maderos non es|luego de fazer la naue dellos |
to feile treen of the whiche a schip scholde be maad|Also a schip scholde not be made of treen anoon as thei ben ifeld |
quant les humeurs des arbres commenchent a sechier|Et ne doit on pas faire les nefz |
20 |
29 |
sed primo arbores sunt diuidendae per tabulas |
mas primerament los arbres deuen ésser departits |
· Mas primero los arboles deuen ser serrados |
but first treen scholde be isawed |
si tost|que les arbres sont tailliés |
21 |
30 |
et per ali |
per taules o deu les hom lexar |
e partidos |
and imaad bordes therof |
ains les doit on fendre |
22 |
NaN |
NaN |
NaN |
por tablas |
NaN |
NaN |
23 |
NaN |
NaN |
NaN |
e por algun tienpo son de dexar |
NaN |
NaN |
24 |
31 |
quod tempus dimittendae |
per algun temps|per ço |
que esten|assi por |
and abyde a certeyne tyme that thei mowe drye |
et en faire bonnes aisselles |
25 |
32 |
ut desiccari possint |
que pusquen ésser seccades |
que se puedan secar |
and clynge |
lesqueles on doit laissier sechier |
26 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
et sanchier; |
27 |
33 |
Nam si ex lignis viridibus construatur nauis |
quar|si la nau és feta de fust verts |
ca si la naue se faze de madera verde |
For gif a schip is imaad of grene tymber |
car se on faisoit les nefz de vert mairien |
28 |
34 |
quando naturalis eorum humor expirauerit |
quan la humor lur natural serà fora crida |
quando el humor natural dellos se va|e se seca |
whanne the kynde humour passeth|and failleth |
quant il avroit perdu le humeur naturele de luy |
29 |
35 |
contrahuntur ligna |
estrenyen se los fusts |
· los maderos se encogen |
the tymber schrynthek |
le dit mairien se retrairoit |
30 |
36 |
et faciunt in nauibus rimas |
e fan en les naus fenadures obertures |
e fazese a venturas en las naues |
and matheth in the schip chynes |
et seroient es nefz crevaches |
31 |
37 |
quibus in nauibus nihil periculosius esse potest |
de les quals quax neguna cosa no pot ésser més perillosa en les naus |
e ninguna cosa non puede ser mas periglosa en las naues |
and cliftes|and no kyng mowe be more perilous than that |
et aucunes fendures perilleuses |
32 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
And it is hard |
NaN |
33 |
NaN |
NaN |
NaN |
que estas aberturas |
NaN |
NaN |
34 |
38|39 |
Durum est enim intendere simul bellis naualibus|et exponere se periculis |
quar dura cosa és ensems entendre a les batayles navals|e posar se a perills |
porque graue cosa es de tener mientes a estas dos cosas en vno a la batalla de las naues|e al periglo de las aberturas |
to tathe hede at ones|to batailles of schippes|and to putte hemself |
pour quoy ce seroit grant follie de soy mettre sur mer par battaille en teles nefz ou gallees faites de vert mairien |
35 |
40 |
ne puppis per rimas naufragium patiatur |
que la nau no sutenga naufrayg o perill|per les fenadures |
por las quales la naua puede peresçer |
to peril lest the schippe be brothe other sonk |
lesqueles peuent de legier pourrir come dit est |
36 |
41 |
Viso qualiter incidenda sunt ligna |
Vist en qual manera los fusts deuen ésser taylats e |
· visto en qual manera es de taiar la madera |
For it is iknowe how schip tymber schulde be feld |
NaN |
37 |
42|43 |
et quomodo reseruanda|ut ex eis nauis debite valeat fabricari |
·n qual manera degen ésser estogyats|per tal|que d' els nau pusca ésser feta degudament |
e en qual manera es de guardar|e de poner a secar|por que della se pueda fazer la naue conueniblemente |
and be let abyde|for to dryge|and clynge|for to mathe wel a schip therof |
Maintenant nous dirons comment se doit combatre sur eaue en nefz |
38 |
NaN |
NaN |
NaN |
· finca de veer commo son de acometer las batallas en la naue bien fecha |
NaN |
NaN |
39 |
44|45 |
restat videre|quomodoin naui bene fabricata committenda sunt bella |
roman a veure en qual manera en nau ben feta degen ésser fetes batayles |
e bien formada |
it is|to wetynge how in a schip so imaad a bataille scholde be geue |
et gallees|Si est a sçavoir |
40 |
46 |
Habet autem nauale bellum quantum ad aliqua similem modum bellandi |
La batayla naval|quant a algunes coses |
ca la batalla de las naues a semeiança de lidiar en algunas cosas con la batalla de la tierra |
And touchynge som doynge a bataille of schippes hath som manere doynge liehe |
que tout ainsi come en battaille auz champz |
41 |
47 |
cum ipsa pugna terrestri |
a semblant manera de bataylar ab la batayla de la terra cové que |
Ca assi commo en la batalla de la tierra |
to manere doynge of bataille of the feld |
NaN |
42 |
48 |
Nam sicut terrestri pugna oportet pugnantes bene armatos esse |
·ls batayladors sien bé armats encara |
· conuiene|que los lidiadores sean bien armados |
For as in bataille of the feld it nedeth that figtynge men be wel iarmed |
il couvient les bateilleurs bien estre armez |
43 |
NaN |
NaN |
NaN |
e avn |
NaN |
NaN |
44 |
49 |
et bene se scire a persecutionibus protegere |
que sàpien bé defendre|si mateys del colps |
que se sepan bien cobrir|e guardar de los colpes |
and cunne wel defende hemself fro strothes |
et bien eulz sçavoir couvrir |
45 |
50 |
et hostibus vulnera infligere |
e naffrar los enamichs |
e que sepan ferir a los enemigos |
and geuen enemyes sore strothes |
et ferir leurs ennemis |
46 |
51|52 |
sic|et haec requiruntur in bello nauali |
axí matex aquestes coses són requestes en batayla naval |
· Bien|assi todas estas cosas fazen menester en la batalla de la naue |
and woundes|and so this nedeth in bataille of the see |
Pareillement couvient il a ceux|qui se combatent sur mer |
47 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
And |
NaN |
48 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Ante conuiene |
NaN |
NaN |
49 |
53|54 |
Immo in huiusmodi pugna oportet homines melius esse armatos|quam in terrestri |
ans en tal batayla cové que|·ls hòmens sien meylor armats|que en terra |
que en esta batalla de la naue sean los omnes|· meior armados|que en la de la tierra |
also in suche figtynge it nedede that men be betere iarmed than in figtynge in londe |
et est a sçavoir |
50 |
55|56|57|58 |
quia|cum pugnatores marini quasi fixi stent in naui|et quasi modicum se moueant|melius sustinere possunt armorum pondera |
quar|com los batayladors de la mar estiguen quax fermats|e poch se moguen|meylor poden sustenir lo pes de les armes |
por que los lidiadores de la mar esten firmes|e mueuen se muy poco|· Et|por ende meior pueden sofrir el peso de las armas |
Panne|for men that figten in the see stondeth as it were ipigt|and meuen but a lite thei mowe the better bere heuy armer |
que X choses sont par lesqueles ceulz quy se combatent sur mer assaillent |
51 |
59|60 |
quare eorum armatura grauior esse debet|Possumus tamen |
perquè lur armadura deu ésser pus fort|Emperò |
·Por la qual cosa las armaduras dellos deuen ser mas pesadas |
wherfore here ärmere scholde be the more heuy|But as it longeth |
et envahïssent leurs ennemis |
52 |
61|62|63 |
quantum ad praesens|decem enumerare|per quae marini pugnatores hostes impugnare debent |
quant al present|nós podem nombrar x coses|per les quals los batayladors mariners deuen impugnar los enamichs |
· Enpero quanro pertenesçe a lo presente podemos contar diez cosas|por las quales los lidiadores de la mar pueden acometer |
to this doynge|we may rethene ten by the whiche see figtynge men scholde assaylle here enemyes |
La premiere|si est|qu' ilz aient moult de vaisseauz plains de poy noire |
53 |
NaN |
NaN |
NaN |
e vençer a sus enemigos |
NaN |
NaN |
54 |
64|65 |
Primum est ignis|quem Incendiarium vocant |
La primera cosa és foch|lo qual appel|·len incendiari o encenador |
· Lo primero es fuego fuerte|que ellos llaman en ençendimiento o fuego de alquitran |
the firste is fuyre that is icleped incendiarius |
de poy gaune |
55 |
NaN |
NaN |
NaN |
ca conuine de auer en las naues mucha usija de tierra |
NaN |
NaN |
56 |
NaN |
NaN |
NaN |
assi commo cantaros |
NaN |
NaN |
57 |
66 |
Expedit enim eis habere multa vasa plena pice |
quar cové haver moltes olles plenes de pegunta |
e otros belhezos tales|e que sean llenos de pez |
For it scholde haue wik hem manye vesselles ful of pich |
NaN |
58 |
67 |
sulphure |
de soffre |
e de piedra sufre |
of brymston |
de souffre |
59 |
68 |
rasina |
de rasina |
e de rasina |
of roseyn |
NaN |
60 |
69|70|71|72 |
oleo|quae omnia sunt|cum stupa conuoluenda|Haec enim vasa sic repleta sunt succendenda |
e d' oli|les quals coses totes deuen ésser mesclades ab estopa|e aquestes olles axí plenes deuen ésser enceses |
e de olio|· las quales cosas todas son de enboluer con estopa|· Et estos belhezos tales|assi llenos son de ençender |
of oyle|and aile thes scholde be wrapped wik herdene|And these vesselles so ful scholde be isette afuyre |
et d' huille envollepez d' estoupes|desqueles mixtions ainsi embrasee on doit gecter es nefz |
61 |
73 |
et proiicienda ad nauem hostium |
e gitades a la nau dels enamichs |
e de lançar a las naues de los enemigos |
and ithrowe in|to the schippe of enemyes |
et vaisseaulz de ses ennemis en potz de terre |
62 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Et lançandolos |
NaN |
NaN |
63 |
74 |
Ex qua proiectione vas frangitur |
per lo qual gitament la olla és trencada |
assi en las naues quebrantan se los cantaros |
And the vessel brethe |
Et quant ces vaisseaulz de terre se brisent au gecter |
64 |
75 |
et illud incendiarium comburitur |
e aquell encendiari crema |
e aquel fuego fuerte ençiende |
and sette afuyre the mater of the brennynge |
ilz allument les nefz |
65 |
76 |
et succendit nauem |
e encén la nau |
e quema la naue |
and setteth the schip afuyre |
esquelez ilz chieuent |
66 |
77 |
Sunt enim multa talia in naui proiicienda |
E deuen ésser gitades moltes aytals en la nau |
· Et deuen echar muchos tales cantaros en la naue de los enemigos |
And manye suche scholde be throwe in|to the schip |
et a l' heure |
67 |
78 |
ut ex multis partibus possit nauis succendi |
per ço|que de moltes parts la nau pusca ésser encesa |
por que de muchas partes se pueda quemar la naue |
for to sette the schip afuyre in manye places |
que on gecte ce feu par ceste maniere |
68 |
79 |
et cum proiiciuntur talia |
e com aytals són gitades lavors deu ésser feta gran |
· Et |
And whanne suche thingges ben ithrowe|it is |
NaN |
69 |
80 |
tunc est contra nautas committendum durum bellum |
e fort batayla contra les nauxes|per tal |
entonçe deuen acometer muy fuerte batalla contra los enemigos |
to doynge|for to figte harde |
on doit asprement assaillir les ennemis adfin |
70 |
81 |
ne possint currere ad extinguendum ignem |
que no pusca ajudar apagar lo foch|En aprés fet |
por que se non puedan acorrer|para matar el fuego |
and sore wik the schip men so that thei mowe not a while quenche the fuyre |
que ilz n' aient espace de estaindre le feu |
71 |
82 |
Secundo ad committendum marinum bellum multum valent insidiae |
batayla de mar valen molt espies|quar |
· Lo segundo|para acometer batalla en la mar valen mucho las çeladas |
the seconde|buschements helpeth moche in batailles of the see |
qu' on leur gecte en leurs navires|La seconde raison |
72 |
83 |
Nam sicut in terra ponuntur insidiae militum |
axí com en terra són posades espies de cavallers qui |
ca assi commo en la tierra los caualleros ponen çeladas a los enemigos |
For as in the lond ben isette boschementes of knygtes that fallen |
si est car on doit avoir aucunes espies pour guettier |
73 |
NaN |
NaN |
sens previsió de lurs enamichs o sens |
NaN |
NaN |
NaN |
74 |
84 |
qui ex improuiso inuadentes hostes |
que lurs enamichs no se' n guarden|esvaexen |
por que sin su apercebimiento los puedan acometer |
and resen on enemyes vnwaar |
quant les ennemis sont despourveuz |
75 |
85 |
eos terrent |
e espaordexen ell |
e los espanten a desora |
and affrayen hem |
La tierce chose |
76 |
86|87 |
et de facili vincunt|sic in mari post aliquas insulas fiunt insidiae |
e leugerament vençen|axí en la mar|aprés d' algunes illes |
e los venzcan de ligero|assi en la mar se ponen çeladas en pos algunas islas |
and ouercomen hem sone|so in the see byhynde som ilondes ben imaad boschementes so that the figtynge men brethen out |
si est car ceulz quy se combatent en eaue doivent tous jours mettre a leur pouor eulz en la parfonde eaue |
77 |
NaN |
NaN |
són fetes espies |
NaN |
NaN |
NaN |
78 |
NaN |
NaN |
per tal que |
NaN |
NaN |
NaN |
79 |
88|89 |
ut marini pugnatores ex improuiso irruentes in hostes|eos facilius vincant |
·ls batayladors mariners|sens previsió dels enamichs|vinent soptosament sobre ells |
assi que los lidiadores de la mar sin apercibimiento de sus enemigos den sobre ellos a desora|por que mas ligeramente los venzcan |
and fallen on enemyes vnwaar|and ouercome hem the sonnere |
et les vaisseaulz de leurs ennemis mener a terre devers le rivage |
80 |
NaN |
NaN |
pus leugerament los vençen |
NaN |
NaN |
NaN |
81 |
90 |
Tertio est circa marinum bellum attendendum |
Encara envers la batayla de la mar deu hom guardar |
· lo terçero en la batalla de la mar conuiene de tener mientes|que |
the thridde|in bataille of the see it is |
La quarte chose |
82 |
91 |
ut semper pugnantes nauem suam faciant circa profundum aquarum |
que aquells qui bataylen tostemps facen la nau sua envers lo pregon de les aygües |
los que lidian sobre mar sienpre pongan su naue a la fondeza de las agüso en la mar mas|alta |
to doynge that they that sayllen haue alwey here schip in deep water |
si est car au mast de la nef on doit liier le tref quy est ferré d' une partie |
83 |
92 |
et nauem hostium impingant ad littus |
e que enpenguen la nau dels enamichs a la rivera |
e que enpuxen la naue de los enemigos faza la ribera |
and dryue the schip of enemyes|to the clyfward |
et de l' autre |
84 |
NaN |
NaN |
NaN |
por razon |
NaN |
NaN |
85 |
93|94 |
quia pugnandi impetum perdunt|qui detrahuntur ad terram |
per tal com aquells qui són tyrats a terra perden la voluntat de bataylar |
que pierden el poder de lidar aquel|los que se lleguan a la tierra |
for they that ben idrawe|to lond lesen the rees of asayllynge |
par quoy on puelt ferir la nef|et les maronniers; |
86 |
95 |
Quarto ad arborem nauis suspendendum est lignum quoddam longum ex utraque parte ferratum |
Encara més|en l' arbre de la nau deu ésser pengyat i fust lonch |
· Lo quarto conuiene de colgar al maste de la naue vn madero luengo|e ferrado de a mas partes |
the ferthe|to the mast of the schip scholde be honged a long tree iheled wik ire in eyther ende |
NaN |
87 |
96|97|98 |
quod ad percutiendum tam nauem|quam nautas se habeat quasi aries|cum quo teruntur muri ciuitatis obsessae |
ferrat de quescuna part|a ferir en la nau|e aquells de la nau|lo qual fust sia axí com lo moltó ab lo qual són trencats los murs de la ciutat assetgyada |
para ferir tan bien en la naue commo en los marineros|que sea tal commo el carnero con el qual suelen quebrar los muros de la çibdat çercada |
for to smyte bothe schip|and schip men|as the instrument that hatte the wether smytek the walles of a cyte that is byseged |
et est cil ainsi comme le mouton dessu dit|de quoy on brise les murs des chasteaulz assis |
88 |
99|100 |
Debet autem sic ordinari lignum illud|ut ligamentum retinens ipsum possit deprimi |
e aquells fus deu ésser axí ordonat|que la ligatura|que ell té pusca ésser baxada |
· Et deue este madero|assi ser ordenado|que con el atadura|que el tiene se pueda alçar |
And that tre scholde be ordeyned in this wise so that the bond that holdeth it may be meued vpward |
Et doit on ce fust liier en tele maniere|que on le puist abaissier |
89 |
101 |
et eleuari |
e levada|quar |
e baxar |
and dounward |
et lever |
90 |
102 |
quia hoc facto maior habetur commoditas |
fet açò|és major avientena |
ca esto echo siguiesse meior prouecho del |
and so is the more avantage |
quant on veult pour ferir la nef ennemie |
91 |
103|104|105 |
ut|cum ipso percuti possit tam nauis|quam etiam existentes in ipsa |
que ab ell pusca ésser ferida axí la nau com aquells qui stan en ella |
ca pueden ferir tan bien en la naue commo en|los que estan en ella |
for to smyte thenvith bothe the schippe|and men that ben therinne |
et ceux|qui sont dedens |
92 |
NaN |
NaN |
NaN |
assi commo con garrocha |
NaN |
NaN |
93 |
106 |
Quinto in bello nauali habenda est copia ampliarum sagittarum |
Encara en batayla naval deu hom haver còpia de sagites amples |
Lo quinto en la batalla de la mar conuiene de auer grand conplimiento de saetas anchas |
the fifte|in bataille of schippes scholde be many brood arwes |
La quinte chose|si est car on doit avoir moult de saiettes a larges fers pour perchier les voilles; |
94 |
NaN |
NaN |
NaN |
· con las quales se pueden ronper las uelas |
NaN |
NaN |
95 |
107|108 |
cum quibus scindenda sunt vela hostium|Nam velis eorum perforatis |
ab les quals deuen ésser taylades les veles dels enamichs|quar|foradades les veles d' aquells |
e los treos de las naues de los enemigos|ca foradadas las velas |
for to therue the sailles of enemyes|and mathe therinne many greet holes|and col slettes|For whanne in the sailles ben many holes |
car quant les voilles des adversaires sont perchés |
96 |
109 |
et non valentibus retinere ventum |
e que no poden retenir los enamichs |
e los treos non pueden retener el viento |
and slittes|and mowe not holde wynd |
ilz ne peuent tenir grant vent |
97 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Et |
NaN |
NaN |
98 |
110 |
non tantum possunt ipsi hostes impetum habere pugnandi |
no poden haver tanta voluntat o tant gran poder de bataylar |
assi non pueden los enemigos auer tanta fuerça|para acometer |
than the enemyes mowe not holde ful cours |
par quoy les ennemis ne s' en peuent pas |
99 |
NaN |
NaN |
NaN |
nin para lidiar |
NaN |
NaN |
100 |
111|112 |
nec etiam possunt sic faciliter recedere|si volunt declinare a bello |
ne encara poden axí leugerament partir si|·s volen tolre de bataylar |
nin a vn se pueden yr ligeramente ni pueden foyr|si quisiere foyr de la batalla |
for to smyte nother mow sone flee gif they wol wikdrawe out of the bataille |
si legierement fuir|et eulz saulver |
101 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
the sixte |
NaN |
102 |
113 |
Sexto consueuerunt nautae habere ferrum quoddam curuatum ad modum falcis bene incidens |
En après|aquells de la nau han acustumat haver i ferre corp a manera de falç ben taylant |
· Et lo sexto suelen los marineros auer vn fierro coruo bien agudo|e bien taiante a manera de foz |
schip men vse|to haue a crothed ire as it were an hook ful scharp |
La VIe chose|si est car les mariniers doivent avoir un fer courbé |
103 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
and theruyng |
NaN |
104 |
114 |
quod applicatum ad funes retinentes vela |
lo qual|acostat a les cordes qui retenen les veles |
· el qual echan a las cuerdas del maste|que tienen la uela |
and therueth thenvith anoon ropes that holdeth the sailles |
ainsi comme une fauchille bien trenchant |
105 |
NaN |
NaN |
NaN |
e tirado faza |
NaN |
NaN |
106 |
115 |
statim incidit ipsa |
NaN |
assi cortan las cuerdas |
And |
que ilz gectent auz cordez |
107 |
116 |
Velis autem sic incisis |
de continent tayla elles e |
e caen las velas|Et quando son |
whan the sayles ben so ithet |
qui tiennet auz voilles des nefz |
108 |
117|118|119 |
et cadentibus ab arbore|subtrahitur ab hostibus|ne sic pugnare possint |
cahent del arbre|és tolt als enamichs|que no poden axí bataylar |
assi cortas las velas del maste|e derribadas non han poder los marineros de se defender de los enemigos |
and the maste ben ifalle|me wikdrawen fro the enemyes so that thei mowe not figte |
et les coppent par quoi les voilles chieuent|si n' est pas la nef |
109 |
120 |
quia per talem incisionem velorum redditur nauis pigrior |
quar|per tal trencament de les veles és retuda la nau pus porosa |
Ca derribadas|assi las velas la naue es mas perezosa |
For by suche kyttynge of saylles|and of ropes the schip is the more slow |
NaN |
110 |
NaN |
NaN |
NaN |
e non puede yr |
NaN |
NaN |
111 |
121 |
et quodammodo inutilior ad pugnandum |
e en alguna manera no val res a bataylar |
por la mar|nin ha poder de lidiar |
and the lasse mygty|to figte |
si convenable a batteillier |
112 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
the seuenthe |
NaN |
113 |
NaN |
NaN |
NaN |
· lo |
NaN |
NaN |
114 |
122|123|124|125|126 |
Septimo consueuerunt e iam nautae habere uncos ferreos fortes|ut|cum vident se esse plures hostibus|cum illis uncis capiunt eorum naues|ut non permittant eos discedere |
Encara les nauxes han acustumat de haver corbeylons de ferre forts perquè|com ells vehen|que són més que|·ls enamichs|ab aquells corbeylons o ab aquells ganxos partien les naus d' els|e no|·ls lexen anar |
·vij°|· suelen avn los marineros auer coruos de fierro muy fuertes|e quando veen|que son mas|que los enemigos con aquellos coruos prenden las naues dellos et non los dexan foyr |
schip men vsen|to haue strong yren crothes that thei mowe|whanne they ben among enemyes|wik thilthe crothes tathe here schippes that thei mowe not passe awey theig thei wolde |
La VIIe chose|si est que les mariniers seulent avoir aucunes fers courbés|desquelz ilz acrochoient les nefz de leurs ennemis|qu' ilz ne peussent fuir |
115 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Lo |
NaN |
NaN |
116 |
127 |
Octauo in nauali bello est haec cautela attendenda |
Encara més en la batayla naval deu ésser ajustada aquesta cautela |
·viij̇°|· es de tomar esta cautela en la batalla dela naue |
the eigte|in bataille of schippes this cautel scholde be knowe |
La VIIIe chose |
117 |
128|129 |
ut de calce alba puluerizata habeant multa vasa plena|quae ex alto sunt proiicienda in naues hostium |
e hagen moltes olles plenes de calç blancha pulverizada|les qual deuen ésser gitades dalt en les naus dels enamichs |
que conuiene|que se fincan muchas cantaras de cal poluorizada|Et quando fuere la batalla|que lançen esta cal en la naue de los enemigos|e sean lançados de alto |
that thei scholde haue manye vessels ful of whigt lyme other of chalk that schold be throwe fro hiyg place in |
si est que on doit avoir plenté de vaisseualz de terre plains de cauch |
118 |
130 |
quibus ex impetu proiectis |
les quals gitades |
por que quando cayeren quiebre |
to schippes of enemyes |
et de pouldre |
119 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
And whanne thei ben stronglich ithrowe |
NaN |
120 |
131 |
et fractis eleuatur puluis |
e trencades|és levada la pols |
e salga la cal|e el poluo |
and ibrothe|pouder ariseth |
lesquelz se brisent |
121 |
132|133|134|135 |
(ut supra diximus in bello terrestri|)|et subintrat hostium oculos|et adeo offendit eos ut quasi caeci videre non possint |
axí com damunt havem dit en la batayla de la terra|e sots entra als ulls dels enamichs|e axí agreugya ells|que quax axí com a cechs ell no poden veure |
assi commo dixiemos dessuso en la batalla de la tierra|· Esto tal ciega los oios de los enemigos|assi que non podran ver|e assi commo çiegos no se podran defender |
as we seide tofore in bataille in londe|and cometh in|to the eygen of enemyes|and greueth hem so that thei ben as it were iblynded|and mowe not see |
quant on les gecte sur les ennemis|si entre la cauch en leurs yeulz pour quoy ilz sont ainsi comme aveugles |
122 |
136 |
quod in bello nauali est valde periculosum |
la qual cosa és fort perillosa en batayla naval |
· la qual cosa es muy periglosa en la batalla de las naues |
And that is ful perelous in bataille of schippes |
quy est moult perilleuse chose; |
123 |
NaN |
NaN |
NaN |
assi commo en la de la tierra |
NaN |
NaN |
124 |
137 |
quia ex omni parte bellantes in tali bello vident sibi imminere mortem |
per tal com de tots parts los batayladors|en tal batayla |
·Ca acometiendo los de cada parte|los que estan en las naues non veen donde les viene la muerte |
for in suche a bataille figtyng men ben in peril of deeth in eche side |
NaN |
125 |
NaN |
NaN |
NaN |
Por la qual cosa |
NaN |
NaN |
126 |
NaN |
NaN |
NaN |
si los oios de |
NaN |
NaN |
127 |
NaN |
NaN |
la vehen |
NaN |
NaN |
NaN |
128 |
NaN |
NaN |
que és a ells appereylada la mort |
NaN |
NaN |
NaN |
129 |
138 |
quare si oculi bellantium in tali pugna ex puluere calcis sic offenduntur |
perquè si|·ls ulls d' aquells qui batayllen en tal batayla axí són agreugyats |
los que lidian en la naue|assi se ciegan del poluo de la cal |
Wherfore gif eyen of figtynge men in suche a bataille ben so igreued wik poudre of lyme other of chalthe so that thei mowe not isee |
car ceulz|qui sont aveuglez on les a tantost occis |
130 |
139|140 |
ut videre non possint|de facili vel perimuntur ab hostibus |
per la pols de la caç|que ells no poguen veure leugerament|o són mort |
que non pueden ver de ligo|o morran a manos de sus enemigos |
thei mowe ligtliche be spilde of here enemyes other adreynt in the see |
La IXe chose |
131 |
141|142|143|144 |
vel submerguntur in aquis|Nona cautela est habere multa vasa plena ex molli sapone|quae|cum impetu proiicienda sunt ad naues hostium |
per los enamichs o són negats en les aygües|La ix cautela és haver moltes olles plenes de sabó moll|les quals sobrosament deuen ésser gitades a les naus dels enamichs |
o seran anegados en la mar|· La|·ix|· cautela es auer muchos cantaros llenos dexabon muelle|que lançen de rezio en las naues de los enemigos |
the nynthe cautel is|to haue manye vessels ful of nesche soope that scholde be strongliche ithrowe in|to the schippes of enemyes |
si est car on doit avoir pluseurs vaisseaulz de terre plains de mol sablon|lesquelz on doit gecter a ses ennemis droit aux lieux ou ilz sont |
132 |
145|146 |
et hoc super loca illa|in quibus contingit hostes existere ad defendendum naues |
e açò sobre aquells lochs en los quals los enamichs estan a deffendre les naus |
· Et esto sobre aquellos logares|en que an de estar los enemigos|para defender las naues |
and that on the place in the whiche the enemyes stonden inne |
car ce sablon frecz est|si glachant |
133 |
NaN |
NaN |
quar |
NaN |
NaN |
NaN |
134 |
147 |
Nam vasis illis confractis in huiusmodi locis |
trencades aquelles olles en tals lochs|aquells lochs |
Ca quebrantados aquellos cantaros en las naues en aquellos logares fazen se escorredizos |
to defende the schippes|For whanne thilthe vessels ben ibrothe |
que tantost come ilz passent dessuz au bord du vaissel |
135 |
148|149 |
loca illa per saponem liquidam reddunturadeo lubrica|quod hostes ibi ponentes pedes statim labuntur in aquis |
per rahó del sabó moll|són fets axí lisos|que ells enamichs|posats aquí los peus |
por el xabon en tal manera|que los enemigos non pueden y tener los pies|e caen en la mar Mas la |
thilthe places ben imaad so slidere by nesche sope that whanne enemyes setten here feet therinne anon they fallen in |
ilz chieuent e l' eaue |
136 |
150 |
Est etiam |
tant tost es leneguen |
·x° |
to the see |
Et la Xe chose |
137 |
NaN |
NaN |
o allissen o cahen en les aygües |
NaN |
NaN |
NaN |
138 |
151 |
et decima cautela quasi pernitiosior omnibus aliis |
La x cautela encara és pus mala o pus mortal de totes |
· cautela es peor|que todas las otras |
the tenthe is as it were worst of alle |
NaN |
139 |
152|153 |
Nam reperiuntur aliqui marinarii|qui diu sub aquis durare possunt |
quar alguns mariners són atrobats qui longament poden estar o durar sots les aygües |
Ca ay algunos marineros en la mar|que puede mucho estar so el agua |
For som schip men mowe dure longe vnder water |
si est car on treuve bien aucuns mariniers|qui durent longuement en l' eaue |
140 |
NaN |
NaN |
Les nauxes |
NaN |
NaN |
NaN |
141 |
154 |
nautae igitur debent se serio ordinare contra nauem hostium |
donques|se deuen ordonar o posar subtilment contra la nau dels enamichs e |
e los marineros deuen se|assi ordenar sabiamente contra las naues de los enemigos |
thanne schip men scholde ordeyne som what agenst the schip of enemyes |
et alors on doit ordonner sa nef encontre la nef de ses ennemis; |
142 |
155 |
et clam post tergum debent aliquem emittere diu valentem durare sub aquis |
amagadament darrer ells|deuen calar algun hom qui longament pusca durar o estar sots les aygües |
que detras de la naue|e encubiertamente echen alguno |
and sende oon byhynde pryueiliche that may longe abyde vnder water |
et par derriere on doit mettre un homme en l' eaue |
143 |
156|157 |
qui accepto penetrali sub aquis debet accedere ad hostilem nauem|et eam in profundo perforare |
qui|pres algun foradador o tribanella dejús les aygües|deu se ajustar a la nau dels enamichs |
o algunos en la mar|que puedan y mucho estar|e lieuen taladros|para foradar |
and mathe hooles wik a gymelot other with an augeer in the schip of enemyes in the nether side |
qui y puist durer longue espace |
144 |
NaN |
NaN |
NaN |
e llegunen se a la naue de los enemigos so el agua |
NaN |
NaN |
145 |
158|159 |
faciendo ibi plura foramina|quae foramina ab hostibus reperiri non poterunt |
e foradar ella en lo fon faent aquí molts forats|los quals forats no poran ésser reparats |
e foraden la pordiuso|· Et faziendo muchos forados los quales non podran los enemigos çercar |
and mathe manye hooles therinne that the enemyes may not fynde |
et ait aucun instrument|dont il puist la nef perchier |
146 |
160|161|162|163 |
cum per ipsa coeperit abundare aqua|qua abundante|et hostes|et nauem periclitabit |
per los enamichs com l' aygua haurà començat habundar o entrar|per ells|la qual aygua habundant perirà a ensems la nau e|·lls enamichs |
quando entrare mucha agua dentro en la naue sabullira a los enemigos|e a la naue todo en vno sola mar |
And whanne moche water cometh in at thilthe hooles|the enemyes ben ilost|and the schip also |
et faire plusieurs treus par ou l' eaue y puist entrer|si soient les ennemis par ce grevez |
147 |
164|165|166 |
Sunt autem in bello nauali alia obseruanda|ut sit ibi copia lapidum|et etiam ferrorum acutorum |
Altres coses deuen ésser observades en la batayla naval|axí com qui sia aquí còpia de pedres|encara de ferres aguts |
· Mas ay otras cosas|que son de guardar en la batalla de las naues|assy que ayan y muy grand conplimiento de piedras|e e avn varras de fierro agudas |
Also it is|to wetyng that in a bataille of schippes scholde be manye stoones |
Et en toutes ces X manieres peult on ses adversaires grandement grever comme scevent ceulz quy de battaille sont uzitez|Maintenant dirons a quoy |
148 |
167|168 |
quae quasi lapides iaciuntur|cum quibus hostes nimium offenduntur |
los quals axí com a pedres són gitats|ab los quals són molt agreugyats los enamichs |
que lançen|assi commo piedras de las quales resçiben grand daño los enemigos |
and manye scharpe ires that may be throwe riʒt as stones wik the whiche enemyes ben soone igreued |
et pour quoy les battailles sont ordonnees: |
149 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Mas estas otras tales cosas |
NaN |
NaN |
150 |
169|170 |
Sed caetera talia quia nimis particularia sunt|sub narratione non cadunt |
Mas|per tal com totes coses aytals són molt particulars|no cahen sots narració|basten |
por que son muy particulares non las podemos contar|por menudo |
But ther ben so manye suche particuler doynges that thei mowe not alle be irethened |
si est a sçavoir que a ce propos le philozophe dist |
151 |
NaN |
NaN |
donques |
NaN |
NaN |
NaN |
152 |
171|172 |
Sufficiant ergo cautelae|quas tradidimus erga nauale bellum |
les cauteles les quals nós havem donades envers la batayla naval |
ca cunple aquellas cautelas|que auemos dadas cerca las batallas de las naues |
Panne ben ther cautels inowe that we hauen itauʒt touchinge batailles of schippes |
que on ne se doit combatre fors pour paix avoir |
153 |
173 |
Ostenso qualiter incidenda sunt ligna ex quibus construenda est nauis |
Demostrat en qual manera los fusts dels quals deu ésser feta la nau degen ésser taylats |
· Mostrado en qual manera es de taiar la madera|para fazer las naues |
For it is declared how treen|and tymber scholde be feld of the whiche schippes scholde be maad |
NaN |
154 |
174 |
et quomodo bellandum est in nauali bello |
e en qual manera deu hom bataylar en batayla naval |
e en qual manera auemos de lidiar en la mar |
and how me scholde fiʒte in batailles of schippes |
mais il peult bien advenir |
155 |
175|176|177 |
Reliquum est|ut declaremus|ad quid bella omnia ordinantur |
roman|que nós declarem a què són ordonades totes les batayles |
·finca nos de mostra concluyendo|e ençerrado razones aque son ordenadas todas las batallas tan bien las de la mar commo las de la tierra|· Et |
it is|to doynge that we declare wherto aile batailles ben iordeyned |
que les battailles aucuneffois|par la maulveistié de la gent |
156 |
178 |
Sciendum ergo |
Deu donques hom saber que |
para esto saber conuiene de notar |
Panne it is |
sont ordonnees pour aucunes muvaises convoitises ou adfin de appaisier le enorme courouz de la gent |
157 |
179 |
quod secundum philosophum non bellamus |
segons lo philòsoph|nós no bataylam |
que segunt el philosofo non lidiamos |
to wetyng|as the philosofer meneth |
Mais se les battailles sont droiturieres |
158 |
NaN |
NaN |
per ço |
NaN |
NaN |
NaN |
159 |
180|181 |
ut bellemus|sed ut pacem habeamus |
que guerregem|mas per ço|que nós hagyam pau |
por que lidiemos mas|por que ayamos paz|· Et |
that we werryeth not|for to haue werre but |
elles doivent estre ordonnees a avoir paix |
160 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
for to haue pees |
NaN |
161 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
And bataille |
NaN |
162 |
182 |
Potest ergo bellum ex nequitia hominum |
donques bataylar|per la malvestat dels hòmens |
pues que assi es la batalla|e la maldat de los omnes |
and werre may be ordeyned of malice of men |
et concorde entre la gent du peuple; |
163 |
183|184|185 |
et ex cupiditate eorum ordinari ad lucrum|vel ad aliquam aliam satifactionem irae|vel concupiscentiae |
e per la cupiditat d' aquells pot ésser ordonada a plaer o a alguna altra satisfació de ira o de cobegyança|emperò |
o nasçen de cobdiçia|e la ordena algunan ganançia|o la ordena a alguna otra vengança de saña|o de cobdiçia mundanal |
and by coueityse|for to haue wynnynge|other wreche|for wrathe|other som likynge |
car tout ainsi comme sainnie|et les autres medecines sont ordonnees a faire la santé du corpz de l' homme |
164 |
186 |
Bella tamen si iuste gerantur |
si les batayles són fetes justament |
· Et enpero las batallas sy derechamente las fezieren |
But netful batailles ben iordeyned |
NaN |
165 |
187|188 |
et debite fiant|ordinanda sunt ad pacem |
e degudament elles deuen ésser ordonades a pau |
e las tomaren conueniblemente son de ordenar |
for pees |
pareillement les batailles doivent estre ordonnees a faire paix |
166 |
189 |
et ad quietem hominum |
e a concòrdia dels hòmens |
·a paz|e assossiego de los omnes |
and quyete of men|and |
et concorde entre les gens |
167 |
190 |
et ad commune bonum |
e a bé comú |
e al bien comun|·ca |
for the comune profit |
Et tout ainsi comme nous veons |
168 |
191|192 |
Nam sic se debent habere bella in societate hominum|sicut se habent potiones |
quar axí deuen ésser les batayles en la companya dels hòmens com los beuratges |
assi se deuen auer las batallas en la muchedunbre de los omnes commo se han los xaropes |
for batailles scholde be among men as drenches |
que l' homme n' a mestier de sainnie ou medechine prendre ne de boire sirop |
169 |
193 |
et phlebotomiae in corpore humano |
e les phlebothomies o les sangües en lo cos humanal |
e las sangrias en el cuerpo del omen|·ca |
and blood letynge in the bodye of mankynde |
NaN |
170 |
194 |
Nam sicut in humano corpore sunt plures humores |
quar|axí com en los cos humanal són moltes humors |
assi commo en el cuerpo del omne son muchos humores |
For in the bodye of man ben manye humours |
quant les humeurs de son corps se concordent |
171 |
195|196 |
sic in conuersatione|et societate hominum est dare plures personas |
axí en la conversació o en la companya dels hòmens cové donar moltes persones |
assi en la conuerssaçion|e en la conpañia de los omnes ay muchas perssonas |
so among men ben manye persones |
et sont egalles |
172 |
197 |
et plures homines |
e molts hòmens |
e muchos omens |
and manye men |
pareillement gens |
173 |
198|199|200 |
Et sicut quamdiu humores sunt aequati in corpore|et non est ibi humorum excessus|non indigemus potione |
e axí com|aytant com les humors són egualades en lo cos|e no ha aquí sobre pugyament de humors nós no havem ops beuratge |
e assi commo mientra los humores son ygualados en el cuerpo del omne|e non sobrepuia el vno sobre el otro|e non faze menester xarope |
And as while the humours ben accordynge in the bodye vs nedeth nother drenche ne bledyng while ther is no passyng of humours |
qui sont bien d' acord|et conversent ensamble paisiblement |
174 |
201 |
nec phlebotomia |
ne sanguia ne sagna |
nin sangria |
NaN |
et avenamment |
175 |
NaN |
NaN |
axí |
NaN |
NaN |
NaN |
176 |
202 |
sic quamdiu homines debite se habent |
aytant com los hòmens han|si mateix degudament |
assi mientra los omnes estan ordenados commo deuen |
so while men beren hem wel |
NaN |
177 |
203|204 |
et unus non iniuriatur alteri|non sunt committenda bella |
e la un no fa injúria a l' altre|no deuen ésser fetes batayles |
e el vno non faze tuerto al otro non ay|porque auer batalla ninguna |
and non doth other wrong scholde no werre be nother bataille |
et que l' un ne fait nul tort a l' autre|n' ont mestier de battaille |
178 |
NaN |
NaN |
perquè |
NaN |
NaN |
NaN |
179 |
205 |
Quare sicutper phlebotomiam |
axí com|per sanguia |
·Por la qual cosa|assi commo |
Wherfore as by bledynge |
Mais tout ainsi comme par saignier |
180 |
NaN |
NaN |
NaN |
por la sangria |
NaN |
NaN |
181 |
NaN |
NaN |
NaN |
e por el xarope es cortada |
NaN |
NaN |
182 |
206 |
et potionem superfluitas humorum est eiicienda per quam turbatur sanitas corporis |
e per beuratge la sobrefluytat de les humors deu ésser foragitada|per a qual és torbada la sanitat del cos |
e taiada la superfluydat de los humores|por la quase enbarga la salut del cuerpo |
and by drenches superfluyte of humours is ithrowe out the whiche superfluyte letteth heele of the body |
et prendre medecines ont plusieurs foiz les mauvaises humerus esté hors du corps gettees |
183 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
lesqueles empeschent la santé de l' homme |
184 |
NaN |
NaN |
axí |
NaN |
NaN |
NaN |
185 |
207 |
sic per bella sunt hostes conculcandi |
per batayles los enamichs deuen ésser aterrats |
assi por las batallas son los enemigos de taiar |
so by batailles enemyes scholde be bore adoon |
pareillement par bataille on doit pugnir |
186 |
208|209 |
et occidendi|per quos impeditur commune bonum |
e morts|per los quals és empatxat o robat lo bé comú |
e de cortar|por los quales se enbarga el bien comun |
and isleyne that leiten the comune profit |
et occire les mauvaiz|adfin|que le bien commun |
187 |
210 |
et pax ciuium |
e la pau dels ciutadans |
e la paz de los çibdadanos |
and pees of citeseynes |
et la paix |
188 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
et concorde de ceulz du paÿs soit augmentee |
189 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
et exilliés ceulz quy l' empeschent |
190 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
Il est a sçavoir |
191 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
que tous les enseignemens en quelque chose |
192 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
que soit |
193 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
lesquelz nous avons faiz en ce present traitié |
194 |
211 |
et eorum qui sunt in regno |
e d' aquells qui són en lo regne |
e de todos|los que son en el regno |
and of hem that ben in the regne |
ce est pour introduire |
195 |
NaN |
NaN |
NaN |
· Et |
NaN |
NaN |
196 |
212 |
Supposito ergo Reges |
Supposat|donques |
pues que assi es puesto|que los Reyes |
Panne gif kynges |
et enseignier les rois |
197 |
NaN |
NaN |
que |
NaN |
NaN |
NaN |
198 |
213|214 |
et Principes habere iustum bellum|et hostes eorum iniuste perturbare pacem |
·ls reys e|·ls prínceps hagen vista batyla o|·ls enamichs lurs injustament torben la pau e |
e los prinçipes ayan batalla derecha et los sus enemigos turben la paz |
and princes hauen riʒtful werre|and bataille|and ʒif here enemyes disturblen wrongfulliche the pees |
et princes a gouverner eulz|et leurs paÿs droiturierement en bonne paix |
199 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
justice |
200 |
215 |
et commune bonum |
·l bé comú |
e el bien comun a tuerto |
and the comyn profit |
et concorde; |
201 |
216 |
non est inconueniens docere eos omnia genera bellandi |
no és mal ensenyar a ells tos les maneres de bataylar |
non es cosa sin guisa|que nos ensseñemos |
it is not inconuenyent|to teche hem al maner fiʒtynge of bataille |
car roiz |
202 |
217|218 |
et omnem modum per quem possint suos hostes vincere|quod totum ordinare debent ad commune bonum |
e tota manera|per la qual ells pusquen veure lurs enamichs|la qual cosa tota deuen ordonar al bé comú |
e demos doctrina a todos los prinçipes|para saber todas las maneras de lidiar |
and al maner doynge by the whiche thei mow ouercome here enemyes|And al suche doynge thei scholde ordeyne|for the comyn profit |
et princes droituriers doivent toutes choses faire selon raison a l' exauchement du bien commun |
203 |
219 |
et pacem ciuium |
e a la pau dels ciutadans |
e toda manera |
and|for pees of citeseyns |
et pour le proufit |
204 |
NaN |
NaN |
quar |
NaN |
NaN |
NaN |
205 |
220 |
Nam si intendant commune bonum |
si ells entenen o procuren lo bé comú |
NaN |
For gif thei desiren the comyn profit |
et salut du peuple avec la paix |
206 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
et transquilité des paÿs a la loenge de Dieu |
207 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
et de la glorieuse Vierge Marie |
208 |
221 |
et pacem ciuium |
e la pau dels ciutadans |
NaN |
and pees of the citeseyns |
nostre advocate |
209 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
Et se ainsi le font |
210 |
222|223 |
merebuntur pacem illam aeternam|in qua est suprema requies |
ells merexeran o guanyaran aquella pau eternal en la qual és subiran repòs |
NaN |
thei schulle haue that perpetual pees in the whiche is cheef quiete |
ilz acquerront la paix pardurable|c' est la gloire du ciel |
211 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
en laquele a souverain repos |
212 |
224 |
quam Deus ipse suis promisit fidelibus |
lo qual ha promès als seus faels Nostre Senyor Déu |
por que puedan vençer sus enemigos |
and reste the whiche pees God graunteth |
et delit incomparable|laquele paix Dieu |
213 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
and byhotek |
NaN |
214 |
225 |
qui est benedictus in saecula saeculorum |
qui és beneyt en tots los segles|ço és |
NaN |
to his owne trewe seruantes that is iblessed|for eueremore |
qui est benoit en ciel|et en terre |
215 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
a promis a tous ses loiauz amis crestiens |
216 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
Si luy devons bien humblement priier |
217 |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
NaN |
que a ycelle nous doinst de sa grace participation |
218 |
NaN |
NaN |
eternament |
NaN |
NaN |
NaN |
219 |
226 |
Amen |
Amén |
NaN |
Amen |
Amen |